english
español
català
L’ARTISTA ↓…………….DIBUIXANT TÈXTIL →…………….ESCOLA ” PARC DEL GUINARDÓ “ →…………….NOVETATS →
La presentació d’aquesta web és un ” Homenatge Pòstum “ a JAUME GUBIANAS JOVÉS, un home que va dedicar tota la seva vida a l’Art de la Pintura al natural, fins poc abans de morir. Va poder realitzar, amb molt d’esforç i constància, la seva gran afecció i al mateix temps va fer d’ella la seva professió.
Quan tenia 18 anys va començar a participar en nombrosos actes i exposicions, i des de 1942 al 1950, donades les seves qualitats artístiques va aconseguir ser un dibuixant acreditat.
Aleshores, va escollir romandre en l’anonimat, centrat conscientment en les seves activitats com professor de Dibuix, Pintor i Dibuixant Tèxtil. No va voler perdre el seu escàs temps de lleure per aconseguir notorietat i obtenir un espai rellevant, perque això per a ell no era important.
Per aquest motiu, he determinat, donant prioritat als meus principis, obrir la fínestra per que tinguin la possibilitat d’observar i gaudir de la seva exquisida obra i intentar assolir el lloc que l’hi hagués correspost llavors i que té sense cap mena de dubte merescut.
Per últim agrair la seva atenció i suport.
Santiago Gubianas.
Biografia
Jaume Gubianas Jovés (1923-2001) va néixer a Barcelona el 25 de desembre de 1923, de ven petit sentia una gran atracció pel dibuix, destacava la seva creativitat i en poc temps desenvolupa un gran sentit de la representació i del color, ja des d’aquest moment es pot denotar una gran sensibilitat en les seves primeres traçades.
Encara que amb alguna dificultat, va poder estudiar el que ell volia, realitzant els primers estudis de dibuix i pintura a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i a La Llotja. Un temps més tard va ingressar a l’Escola de Belles Arts que hi havia en aquell moment a la capital, on confluïen tots els estudiants d’art de diferents punts de Catalunya. Quan va finalitzar els estudis ja tenia clar que volia dedicar-se a la docència. Durant tota la seva vida va combinar el treball de professor de Dibuix amb la pintura de manera professional. Paral•lelament també s’especialitzà en el dibuix tèxtil, on va realitzar nombrosos encàrrecs per a diferents empreses importants de Disseny Tèxtil.
Com a exemple de la seva primerenca activitat en el mon de l’art, val a dir que amb només 18 anys va presentar públicament la seva obra en l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1942. Dos dibuixos a llapis, “La meva mare” i “Cap de gos”.
La seva obra és molt extensa i fa un gran recorregut geogràfic per diferents pobles, llocs i indrets en els que va viure durant llargues temporades, d’altres uns dies, d’altres el temps suficient per dur a terme una bona pintura, son bons exemples Manresa, Bràfim, Alentorn, Viladecans, Barcelona, entre d’ altres. Moltes d’aquestes pintures formen part d’importants col·leccions privades de Catalunya, França, Suïssa, Alemanya, Austràlia i Estats Units.
Va morir finalment a Viladecans, ciutat on va passar l ‘últim període de la seva vida, el dia 9 de setembre de 2001.
Retrospectiva
L’obra del pintor passa per un ampli ventall de registres. Durant la seva vida va fer un recorregut intens, definit en diferents etapes i períodes on desenvolupa una visió personal e inconfusible del que l’envoltà, deixant plasmat en una superfície els seus sentiments, pensaments i obsessions per la vida, la llum i la natura. El seu treball passa per totes les formes plàstiques d’expressió, des de l’aiguafort a la punta seca, de la ploma i pinzell a la tinta, com de l’aquarel•la a la tempera fins a l’oli, representant gairebé totes les possibilitats, procurant alternar tècniques i procediments. Minuciós en tots els detalls del procés creatiu, gran coneixedor dels materials, dels pigments, aglutinants, resines i tot tipus de substancies sempre aplicades com si es tractés d’alquímia, on obtindrà resultats sorprenents.
La seva pintura és essencialment mediterrània, té la peculiaritat identificativa d’aquesta llum que tant ha influït durant l’historia als grans pintors que han tingut la sort de trobar-se en aquest punt geogràfic específic, caracteritzat per colors i llums d’una vitalitat reveladora. Totes les seves obres són realitzades del natural, superant tot tipus d’adversitats climàtiques i atmosfèriques, sempre amb una temporització concreta, en una hora solar determinada, fet que el caracteritza i el defineix com un pintor peculiar dintre de la seva generació de coetanis que van declinar progressivament cap a la pintura d’estudi amb llum artificial i referents fotogràfics com a font d’inspiració.
En relació als estils, va experimentar amb gairebé tots, sense preocupar-se per seguir al peu de la lletra els –Ismes i les Vanguardies–, corrents hegemòniques i passatgeres, per què sincerament el que ell volia era; expressar la vida amb pintura. Potser des d’un punt de vista més teòric, l’estil més rellevant que desenvolupa durant la seva trajectòria és el conegut i anomenat com realista.
Finalment, la constància és la paraula que s’amaga rere cada treball en la seva obra, com també la metodologia, l’estudi, tant en general com en concret, el sol, la llum i el temps, aquests com a filosofia de vida, la pintura com a mode de vida, sempre present.
En referència als temes, igual que amb les tècniques, va tractar tots els existents, si més no, destaquen quatre etapes en les quals van predominar:
-Animals (1942 – 1947)
-Carrers (1968 – 1973)
-Marines (1965 – 1975)
-Paisatges (1975 – 2001)
Crítica y opinió.
Amplia informació en “ARXIU”.
Cronología.
Amplia informació en “ARXIU”.
Referents Bibliogràfics.
- Biographical Encyclopedia of the World . (1948). Nova York: Institute for Research in Biography.
- J.F.Ráfols. (1951). Diccionario Biografico de Artistas de Cataluña. Barcelona: Ed.Millá.
- J.F.Ráfols. (1980). Diccionario de Artistas de Cataluña, Valencia y Baleares. Barcelona-Bilbao: Edicions Catalanes S.A. i la Gran Enciclopedia Vasca.
- Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX. (1994). Madrid: Ed.Forum Artis.S.A.
- Enciclopèdia Catalana, SAU. (2009). Barcelona.
Segurament moltes persones ( sense anar més lluny, jo ) no podrien interessar-se per la vida i obra d’un artista si no fos per l’oportunitat que se’ns brinda quan algú t’ho dona a conèixer.
La meva modesta intenció és col·laborar en la publicació del legat d’una persona amb la que he compartit molts moments, en els que m’ha transmès importants valors i que m’ha ensenyat a gaudir de la vida.
Jo he estat en els seus braços en els meus primers batecs i les seves mans han estat amb les meves en els seus darrers dies, per això els meus comentaris, encara que subjectius son sincers.
El recordo vital i molt culte, m’encantava escoltar-lo parlar. La meva imatge, en el seu moment de plenitud, és la d’un senyor alt amb barba blanca, galtes enrogides, la seva gorra i la seva pipa, amb una mica d’aire de bohemi, amb el seu maletí d’aquarel·les, el seu trípode i la seva cadira plegable. Immòbil durant hores observant el seu objectiu fins aconseguir aturar el temps per poder reflectir en una imatge fixa quelcom canviant.
Jo sempre he admirat aquesta estranya habilitat de reflectir en un quadre alguna cosa viva, que al llarg del temps que es triga en acabar l’obra ( hores o dies ) es mou i canvia la llum.
La paleta de colors i el pinzell eran els seus instruments per plasmar en una tela la barreja de els seus sentiments al observar i gaudir la natura.
La pintura és una porta de l’anima que s’obre immensa fins l’infinit de les sensacions humanes, vull compartir amb vostès la meva passió per ella i la meva admiració per qui, mitjançant d’elles, ens ofereix la possibilitat de conèixer moments i llocs d’altre forma inaccessibles per la majoria de nosaltres.
Cada quadre és, en cada moment, un estudi no solament dels detalls d’un rostre o d’un paisatge, sinó una proposta del que el pintor veu i sent. En qualsevol cas, és fascinant contemplar com els rostres i els paisatges canvien, però deixant alguna cosa darrera; una empremta d’alguna cosa més gran que diferència a cada pintor: la seva Personalitat.
Vull, gràcies a aquesta oportunitat, tindré un record especial per Susi, la seva esposa, musa d’inspiració en alguns moments i còmplice en molts d’altres, però sempre companya de viatge fidel.
Estar a l’alçada de la teva ment, i poder expressar les teves idees, és sempre una missió ambiciosa i un repte molt gratificant, que en aquesta ocasió he intentat.
Manuel Aguilar.
Un matí d’hivern, molt fred i boirós, com els que enyorem avui dia, mentre el pintor pintava assegut en la seva cadireta encongit pel fred a prop de la riera d’Olesa de Bonesvalls, se li acosta un senyor poc a poc, fins a pocs metres d’ell.
– Bon dia ! li digué, i ràpidament se’n tornà per on havia vingut, tot cridant:
– Ja t’ho havia dit que no era una olivera, és un pintor em deus una cervesa!!
La confusió segurament està en la característica jaqueta verd oliva que sempre duia mentre pintava, però sobretot, el que va fer dubtar a aquells senyors és que a aquelles hores matinals d’un dia d’hiven tan fred, una persona pogués estar asseguda immòbil, i molt menys un pintor.
Aquesta anècdota és un reflex de la personalitat de Jaume Gubianas Jovés: treballador, constant, disciplinat, i sempre crític. Sempre em repetía les paraules del mestre Pau Casals: ” si un dia no toco, ho noto jo. Si en son dos, la meva dona, i si passen tres dies sense tocar, ho nota el públic “.
Vaig conèixer al pintor l’any 1990, i fins que va morir l’any 2001, podría contar amb els dits de les mans els dies que no va pintar. ” El Sol surt sempre, sigui diumenge, Nadal o Cap d’any “, argumentava. Fins i tot en els seus darrers dies dibuixava, ” notes “ com ell deia.
En aquests més de 10 anys d’amistat, vam coincidir molt sovint a la zona de la Verdera i les Oliveretes de Viladecans. Allà va pintar tots els racons i en totes les tècniques. olis, aquarel-la, cera, llapis carbó.
Quan el meu avi podava la parra, ell cremava els sarments i en feia carbonet per dibuixar.
Allà on un veia simplement un ” lleig i vulgar “ garrofer, ell hi veia una obra mestra de la Natura, que humilment intentava plasmar a la tela o al paper.
En aquesta zona de Viladecans, que es convertirà lamentablement ben avíat en ciment i blocs de pisos, vam tenir converses molt profítoses, reflexíons profundes de tot tipus, asseguts sota figueres centenàries i garrofers majestuosos, com si de l’Àgora grega es tractés.
Allà em va ensenyar moltes coses, coses que no s’aprenen enlloc, i que poca gent et pot explicar. Ell ho va fer. Ell, a banda de pintor era un autèntic humanista, coneixedor de tot: ” el que de medicina sólo sabe, ni de medicina sabe “ em deia tot sovint, repetint les paraules del Dr. Letamendi.
L’obra de la darrera etapa del pintor, passa per Viladecans, per la zona de Les Oliveretes i la Verdera. Els quadres d’aquesta zona són un autèntic tresor, sobretot els olis, d’una gran qualitat, en el meu cas a més a més sentimental.
Era respectuós amb la llum solar: no pintava més de dues hores seguides un mateix quadre, donés la llum solar afectava al què pintava. No tenia pressa per plasmar els garrofers, les figueres, el paisatge de Les Oliveretes.
A difèrencia de contemporanis seus, que es van passar a la roda de l’asbstracte i van esdevenir famosos, tot i que no hi creien en el què pintaven ( però els hi donaven diners ), ell no va voler fer de la pintura una forma de viure. Ell va preferir seguir amb les classes, i pintar per vocació, amb unes idees clares i personals, que queden perfectament reflectides en els quadres de Les Oliveretes de Viladecans.
Jordi Mazon.
MEMòRIES
Va néixer a Barcelona el 25 de Desembre de 1923 de pares procedents de Manresa i era el cinquè de set germans.
Des de molt petit va sentir passió per reflectir en un paper tot el que veia. La situació econòmica dels seus pares no permetia assumir les despeses que implicava la seva afecció, per aquest motiu, qualsevol tros de paper ( diari, embalatge, etc. ) i alguna cosa que pintés, era adient per realitzar els seus dibuixos. Aquesta experimentació amb materials li va portar en el futur a realitzar les seves obres en suports, com ara paper de vidre, espuma de poliestirè expandit ( suro blanc ) i altres. El seu tema predilecte en aquella època: Els animals.
Amb el pas del temps, l’interès per l’Art va anar creixent cada vegada més i va arribar fins als límits de ser una veritable obsessió. Rebutjava tots els llocs de treball, situacions familiars, relació social, i tot allò que li impedís desenvolupar la seva vocació artística.
Al cap de poc temps va aconseguir que tots els seus llocs de treball estiguessin relacionats amb l’Art. Pels matins de dibuixant tèxtil i a les tardes de professor de dibuix. Els dissabtes, diumenges al matí i les vacances per pintar. Quan arribava a casa després de la jornada laboral immediatament preparava els compostos per donar l’acabat als suports que posteriorment utilitzava per pintar. Sol respectava els diumenges a la tarda per dedicar-se a la vida familiar, però gairebé sempre trobava algun motiu per fer una ” noteta “ o un ” apunt “.
El resultat de tots aquests fets ja ho van anunciar i lloar als anys 40 i 50, crítics d’Art com ara : J. M. Santa-Marina, J. M. Junoy, J. M. Garcia Rodriguez, J. T. ( Juan Teixidó ), YAGOCESAR, Visor, J. R. M. ( Juan Ramón Masoliver ), Soler, A. del Castillo, Juan Francisco Bosch i d’altres.
Jo no ho explicaré amb paraules perquè estic convençut que es reflecteix millor en les imatges següents. Vegin ” L’OBRA “
ÀLBUM DE FOTOS
FOTOGRAFIES JAUME GUBIANAS JOVÉS. PINTANT. √ Veure >>>
JAUME GUBIANAS JOVÉS. VIST PER ALTRES ARTISTES. √ Veure >>>
El passat dijous 7 de Maig de 2009 la Plataforma Salvem Oliveretes va retre un homenatge pòstum a Jaume Gubianas Jovés. Es va projectar l’últim curtmetratge realitzat magistralment per Didac, meravellós vídeo que viatja per la vida d’aquest artista a través de les seves obres, testimoni de la bellesa d’un lloc que tenim molt a prop: Les Oliveretes.
VíDEO HOMENATGE DE WWW.SALVEMOLIVERETES.ORG A JAUME GUBIANAS JOVÉS. √ Veure >>>
També a YouTube >>>
Descarregar vídeo per a ús personal AQUí >>> ( 67.9 Mb )
ADÉU MISTER GUBI
……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………..
Des de l’any 1949 no va posar nom a cap pintura excepte a aquesta i segons els esbossos trobats
la va titular a manera de comiat:
” Adéu mister Gubi “
” Mister Gubi ” : Així l’anomenaven les seves alumnes.
ACLARACIÓ.
En totes les pàgines ens referirem al pintor com a:
Jaume Gubianas Jovés
per evitar la confusió a la xarxa amb:
Jaume Gubianas Escudé
també artista i gran il·lustrador actual de fama mundial.
……………………………………………………………….
