HOME > ARXIU > CRONOLOGIA. 1946

• Finalitza el Servei Militar.

• Exposició individual. Ateneu Barcelonès 1946.

Catalèg de la 2ª Exposició en l’Ateneu Barcelonès 1946 ( exterior )

Catalèg de la 2ª Exposició en l’Ateneu Barcelonès 1946 ( interior )

Crí­tica de la 2ª Exposició en l’Ateneu Barcelonès 1946.
Diari:Â Â Solidaridad Nacional.
Data:Â Â Â 06/12/1946.
Pí¡gina:Â 05.
Columna: VIDA ARTISTICA.
Tí­tol:Â Â JAIME GUBIANAS EN EL ATENEO BARCELONÉS.

Jaume Gubianas en l’Ateneu Barcelonès.
En la Sala d’Exposicions de l’Ateneu, el pintor Jaume Gubianas presentarà, a partir de demà, dia 7, una col·lecció de dibuixos sobre paisatges de la bella regió empordanesa. Donada la vàlua de l’artista, esperem que l’Exposició sigui un èxit complet.

Crí­tica de la 2ª Exposició en l’Ateneu Barcelonès 1946.
Emisora: Radio España de Barcelona.
Data:Â Â Â 12/12/1946.
Hora:Â Â Â 13 hrs.
Espai:Â Â CRONICA DE ARTE SEMANAL.
Titol:Â Â JAUME GUBIANAS Y SU MINIATURIZADA DIBUJISTICA.
Autor:Â Â Juan Francisco Bosch.

RADIO ESPAí‘A DE BARCELONA.
CRòNICA D’ART SETMANAL.
JAUME GUBIANAS I LA SEVA MINIATURITZADA DIBUJISTICA.
Els dibuixos fets en miniatures ( sanguines i mines de plom ) que Jaume Gubianas exhibeix en l’Ateneu Barcelonès, són, com notes de caminar i veure per el paisatge de l’Empordà, de inexplicable atractiu.
El seu autor, amb lloable virtuositat de procediment, aconsegueix donar una precisió ambiental a les seves diminutes versions del camp empordanès, és ” Paisatge “ i ” Panoràmica “, de Figueres; ” Camí­ de la font “ de La Jonquera , i ”.Vista de Polinyà “, com a les urbanes figuerenques ” Cases “ i ” Suburbi “; ” Carreró “ i ” Caseriu “ de Castellfollit, ” Els Arcs “ i ” Carrer vell “, de l’anomenada La Jonquera.
Gubianas va encertar en l’elecció d’aquests temes i la seva eficiència per polida interpretació: però ha de posar a contribució les seves possibilitats ampliant l’àrea a on aquelles puguin desenvolupar-se amb major llibertat de moviment en verificar el traspàs al paper del que el con visual enfoqui.
La mateixa amplitud del paisatge reclama extensió major de la que Gubianas sembla regatejar-li.
JUAN FRANCISCO BOSCH

Crí­tica de la 2ª Exposició en l’Ateneu Barcelonès 1946.
Diari:Â Solidaridad Nacional.
Data:Â Â 20/12/1946.
Pí¡gina: 01.
Tí­tol:Â MISTICO SENTIMIENTO DEL PAISAJE.
Autor: JOSE Mª. SANTA-MARINA.

MíSTIC SENTIMENT DEL PAISATGE.
…………La joventut anima l’esperança. La labor gràfica de Jaume Gubianas acollida en l’Ateneu Barcelonès denota un sentiment fervorós i poètic, sincer absolut, tret de la naturalesa directament desprès de piadosa abstracció, gràcies a un entestament conscienciós i pacient. Aquests minúsculs dibuixos, diminuts en dimensions, però d’espaiós àmbit i fonda emoció, concebuts per idèntica sensibilitat, han estat realitzats amb mitjans diferents. Uns ratllats a mina de plom , autentiques puntes seques, on tot rebregament està exclòs; oberts amb toc de gravat com pogués haver-los fet damunt metall dur i a burí­; amb aquesta penetrant incidència, pla sobre pla, col·loca els termes, aconsegueix la vibració de la llum, i realça estructures. Tenen aquests dibuixos un comú regust de malenconia o sever que no l’hi escau del tot malament, i tanmateix podria ser fill de la gris fredor del grafit que manté l’entonació a mitja llum. Aquesta sordina es deixa sentir més amb la proximitat i contrast de dos d’entre ells, a carbó: el detall d’una fortalesa i una masia de teulada a ran de terra, executats amb admirable encert. Amb els grisos esmentats aparellen reanimant el complert, altres tants dibuixats a sanguí­na, que per el seu art donaran que pensar a més d’un pintor experimentat. Amb domini dels seus mitjans, aconsegueix aquest artista més amplia degradació de mitges tintes càlides i sucoses que sap especificar per donar finalment la sensació d’ambient, de frescor i fins i tot d’immensitat. Aquests vermellosos aporten a la col·lecció la nota juvenil i punyent que manca als grisos, al meu entendre.
I deixo sense parar massa atenció, la precisa finor de toc, fina com un raig de llum, que li ha permès assolir certes meravelles, perquè penso, malgrat el mèrit d’aquesta habilitat que fa recordar tant a la dels ” petits mestres holandesos “, quant els anys facin niu en la seva pell i la vida amb les seves turbulències retinguin la seva voluntat, que potser la assolida per Gubianas en aquesta primera etapa, passi a ser un record en la seva carrera artí­stica.
Jose Mª. Santa Marina

.